L’empremta de l’absència

L’absència ens acompanya des que prenem consciència de la mateixa presència. La trobem encallada en un quadre, un pintallavis, un piano o una fotografia, objectes que atresoren records de les persones que ja no hi són, dels moments que ja s’han convertit en record o de la dona que una vegada vas ser.

Irene Klein Fariza (València, 1991) recopila un mosaic de retrats d’absències diverses, totes narrades des d’un jo femení, que demostren que, més enllà de ser buits, les absències configuren la nostra existència. Una nena que troba a faltar sa mare per a comprar un sostenidor; una emigració voluntària, però inundada per la soledat i la nostàlgia; un avortament que ressona al cap quan la fertilitat és absent; o una reunió familiar que esdevé un reflex d’una època que ha quedat lluny són algunes de les històries que vertebren l’obra guanyadora del Premi València Nova de Narrativa.

‘Les absències’, publicat per Edicions Bromera, evoca feminitat, actualitat i melangia. Narrada amb una prosa directa, quasi com si es tractara d’un diari personal, on les protagonistes desboten emocions i pensaments tan íntims com el desig de morir d’una nena, que enceta d’una manera colpidora i atrapant el primer capítol de l’obra.

Klein Fariza explora temes profunds i mitificats amb un to terrenal i una senzillesa que permet a qualsevol veure’s reflectit i dibuixa en un llenç en blanc —materialitzat en uns tatuatges per tot el cos— cada record que ja no té presència: “Perquè l’empremta de les absències no s’esborraria malgrat el temps. Malgrat l’espai. Les transformaria amb cada arruga, amb cada cicatriu, amb l’erosió de la pell per l’existència, però hi serien”.

Pots fer-te amb el llibre a Les absències bromera.com